Avui he escoltat una conversa que ha estat intensa, la transcric en català perquè és en el idioma que ha estat i les paraules utilitzades són de “gran valor lingüístic”:
Toc, toc, toc (toquen a la porta)
(hi ha una mirada per part de la persona que està dins del despatx cap a la que està fora. Aquesta somriu i com si ja l’estès esperant, li fa una mirada amical)
A - Hombre! Mita-la!
J - Bon dia Sra. Angela.
A - Bon dia Judith. Passa, passa, ara et trec aquests trastos d’aquí la cadira. Com ja saps tinc el despatx ple de coses que pot ser no em faran servir, però jo crec que sí! ;) Què tal? Com va tot? Ah! I ja saps que em pots tractar de tu!
J - Ja.
A - Si quasi bé tenim la mateixa edat, bé 30 anys de diferència, però què són 30 anys!
J - Sí, doncs Angela et volia preguntar que si tenies uns documents i arxius de l’empresa que no tinc i els necessito per acabar un projecte que ens ha encomanar la Boss!
A - Ha, ha, i jo que em pensava que jo era la teva boss!
J - Bé, ja m’entens! Ets la cap de tots nosaltres, de ella també... (i diu en veu baixa) i sort que ho ets, perquè ella...
A - ja, ja... si els arxius no són massa antics... com? Què has dit d’ella (ho diu en to de saber més sense malícia)...
J - doncs...
A - digues, digues, saps que em pots tenir confiança!
J - doncs, si estigués en el teu lloc, ningú la podria aguantar! Crec que cap de la plantilla l’aguanta, va de més superior! Bueno, els arxius que necessito... (diu com si hagués dit una cosa normal)
(de darrera surt la Boss i dirigint-se a Angela)
B - Ho veus Angela! Tots estan en contra del meu mandat!
A - Shhht! A callar! Primer, em parles de vostè, segon, cagun dene! M’has espantat! Què feies amagada al lavabo del meu despatx? I tercer, m’estàs posant de mala ostia amb tanta merda de queixar-te.
Cagun en tot, la mare que et va parir, perquè tens que queixar-te sempre més del compte, collons!
Judith es queda parada intentant pensar quins han estat els seus principis a dir tot allò la SuperBoss a la Boss.
B - Mamma? Perquè em tractes així?
A - Hauries de tenir més en compte la opinió dels teus companys, que encara que siguis la cap d’ells... ells treballen amb tu i no per tu, no són esclaus!
Judith surt corrents i em diu tota ofanosa de saber la bomba de l’any: “Osti, osti, osti! Emma la que he liat!” (somriu nerviosa d’alegria)
Ensesa per la gran notícia corre cap el seu taulell i tecleja ràpidament al Twitter: “La que he liat! Boss versus SuperBoss, s’admeten apostes”
No comments:
Post a Comment